els cartografs, cia. de teatre espontani

POSTED IN activitats teatre espontani 24.11.2009

Música: Paseo en Primavera

de Frances Bartlett y V.O.Quartet

n1507333732_227575_8170489



El Teatre Espontani s’inicia a Viena al voltant de l’any 1920 per Jacob Levy Moreno amb la intenció de restituir la creativitat i la vitalitat en les relacions i rols socials.

Ell defineix l’espontaneïtat com la possibilitat de donar una nova resposta a una situació antiga o de donar una resposta adequada a una situació nova. Aquest tipus de teatre crea escenes, quadres, escultures o danses a partir de situacions que surten de manera espontània, sense un autor tradicional i tampoc necessàriament amb un grup d’actors. Es el producte creatiu d’allò que comença i acaba aquí i ara, sense preparatius ni planificació prèvia. Una forma d’art dramàtic que no disposa d’un guió previ, sinó que els actors posen el cos a les sensacions i a les històries que explica el públic, improvisant a partir d’aquestes, oferint versions possibles i permetent reveure totes aquelles històries quotidianes que afecten a cadascú. Tot allò que algú vulgui explicar als altres es vàlid.

Al no tenir un guió escrit ni una organització interna articulada, el Teatre Espontani es converteix en un teatre que intenta rescatar l’espontaneïtat tant dels narradors, es a dir, el propi públic, com dels actors, del director, aquell que s’encarrega de traduir les narracions en estructures que puguin ser representades, i dels músics que acompanyen creant el clima i proposant ritmes per a l’escena. En el Teatre Espontani tots els participants poden ser actors, observadors, autors, narradors o directors si ho volen. És per tant un teatre absolutament participatiu que permet: experimentar i adonar-se dels propis pensaments, sentiments, motivacions, conductes i relacions, millorar la comprensió de cada situació des del punt de vista d’altres persones i des de la nostra imatge o acció en l’escena, investigar i descobrir la possibilitat i la pròpia capacitat per trobar noves opcions de conducta; noves respostes i també per assajar, aprendre o preparar aquestes noves respostes.

Així doncs, l’objectiu principal del Teatre Espontani és el de crear un fet estètic , però a més a més, també serveix per a descobrir totes aquelles escenes amagades, revelant aspectes desconeguts d’un mateix, per a explorar dins el nostre món interior i per a escoltar el nostre llenguatge corporal com a forma de comunicació.

La Companyia de teatre L@s Cartógraf@s neix el febrer de l’any 2002 després d’una actuació a l’Institut de Cultura Iberoamericana de Barcelona dins del cicle “Teatro por la identidad”. L’any 2003 s’inicia una col·laboració amb el Centre Cívic de Can Felipa al Poblenou de Barcelona de la que sorgeixen: tres anys de tallers oberts de Teatre Espontani ofertats per el mateix centre, diverses actuacions dins del cicle ,els divendres al teatre, la participació al IV Festival de Tardor Escena Poblenou (actuació al carrer), cinc anys de cessió setmanal d’una sala d’assaig, i la realització de diverses sessions temàtiques sobre problemàtiques socials infantil i juvenil de Barcelona i Colòmbia per promoure la cohesió social entre els diferents participants. Es crea un nou espai de participació a partir del treball escènic i de la construcció compartida amb els assistents. Des de 2004 es crea el laboratori de recerca permanent, s’inicia al Lab Joaquim Costa, continua al Lab Bruc i actualment es el Malats lab i el Centre Cívic de la Sagrera.

Fins a 2007 la companyia realitza diversos tallers i actuacions mensuals al centre Tariqah i a la sala Aura de Barcelona. Aquests espais proporcionen una periodicitat d’actuacions i col·laboracions en escena de músics com Matt Davis, el col·lectiu IBA, la banda d’improvisació de Barcelona BIB i la orquestra jove del Liceu. Col·laboracions que continuen des del marc 2007 a l’Ateneu Rosa de Foc del barri de Gràcia de Barcelona, on la companyia actua habitualment.

Des del setembre de 2007 la companyia obté un conveni de col·laboració amb el Centre Cívic del Guinardó de Barcelona del qual sorgeixen tres línies d’intervenció: l’espai d’assaig, l’entrada al cicle d’actuacions del centre i la col·laboració amb els Serveis Socials que operen des del centre. Paral·lelament la companyia treballa contractada: per l Ajuntament de Montcada i Reixac amb dos grups de l Aula Oberta (adolescents amb risc de marginació social i adaptació curricular) dels IES La Ribera i La Ferreria, i com a voluntaris per la Fundació ARED, amb un grup de persones en proces de reinserció social i risc d’exclusió. En aquestes sessions es treballa la cohesió grupal i la convivència a partir de valors com el respecte, la tolerància i la transculturalitat, entre d’altres.

Ho han fet possible:

Oriol Blanch (psicologia, teatre espontani i tecnologies)

Laia Rota Font (psicologia, teatre espontani i dansa)

Lluvi Farré Montalà (psicologia i teatre espontani)

Mercè Aranda (educació social i teatre espontani)

Frances Bartlett (música i teatre espontani)

Ester Conesa Carpintero (història de l’art)

Jofre Martí (psicologia)

Constanza Brncic (dansa)

Matt Davis (música)

Carme Torrent (dansa)

Ferran Fages (música)

Joan Saura (música)

Ada Vilaró (teatre)

Ruth Barberan (música)

Alfredo Costa-Monteiro (música)

Clara Garí (nau côclea)

Laia Rigalt (psicologia)

Sònia Cornellas (educadora social)

Alba Bosch (psicologia)

Diego Dragotto (arquitectura i teatre espontani)

Malena Villarino (música)

Vanina Díaz (teatre)

Amanda Díaz-Ubierna (teatre)

Pablo Szwartman (música)

Liba Villabechia (música)

Pablo Rega (música)